I sóc aquí, tanmateix

Estam parlant
i et deu semblar,
potser,
que me qued lluny,
i estic present com mai:
és quan, adesiara,
detenc, de tu,
dins meu,
la trajectòria d'un gest,
el to meravellós d'una paraula exacta,
l'inversemblant llampec
d'algun esguard prodigiós que em gires.
M'abstrec i,
sense esforç,
en faig, d'ells,
un a un,
el més incalculable
enriquiment
del record.

No hi haurà, pens, més remei
que haver una llarga vida
per fer el meticulós
ús que pertoca
d'un tan commovedor
contingut
de la memòria.

Miquel Àngel Riera, Llibre de Benaventurances