Lliga del Bon Mot

"Els catalans som uns malparlats de collons. Si amb la mateixa facilitat i eficàcia que desembeinem insults i improperis bo i recordant-nos de la mare d'altri més que de la pròpia, apliquéssim l'ímpetu verbal a d'altres nobles tasques molt més edificants per al comú, la paret temps ha que fóra dreta. Però ca." Vagin a saber si poc o molt era això el que devien pensar els prohoms lligaires. Efectivament, entre els artefactes diversos que ha donat el pintoresquisme català al llarg de les centúries, destaca, entre d'altres, amb llum i verb propi, la susdita Lliga del Bon Mot. Fou aquesta, en síntesi, una societat filantròpico-lingüística que esmerçà temps i diners -i molta paciència- en el proselitisme dominical de la moralitat aplicada a la parla (i de retruc també a la pensa)...

(Més, aquí.)