Un pare Il·lustre

El meu pare va ser nomenat, al ple d'ahir, Persona Il·lustre de la Garriga. Unanimitat i aplaudiments. Felicitacions, declaracions, entrevistes, fotografies. Motius? Molts i merescuts. El 21 d'abril, al Teatre del Patronat, coincidint amb la presentació de la segona part del llibre "La Garriga secreta" es farà l'acte d'homenatge institucional. No puc dir res més. No sé, ara, dir res més. "Massa a prop de la vida visc." Penjo tres fotografies d'ahir (dels amics Ramon Ferrandis i Dani Soler) i el text íntegre que els "secrets" vam presentar a l'Ajuntament al·legant els mèrits reconeguts.

Albert Benzekry i Fortuny, des del 1956, ha estat un estret col•laborador del Fill Predilecte de la Garriga Josep Maurí i Serra, el qual va veure en ell un digne successor de la seva obra cultural, nomenant-lo, l’any 1965, per voluntat testamentària, i entre d’altres persones, marmessor del que hauria de ser la futura Fundació Maurí. És de suposar que aquesta designació obeïa a una de les persones de la seva més íntima confiança. Va ser la seva mà dreta conjuntament amb una altra Persona Il•lustre, en Martí Sunyol, i amb Joan Hernandes, amb els quals va executar el programa de les festes del Mil•lenari de la Doma, ja que en Maurí estava molt malalt, fins el punt que no va poder assistir a cap dels actes que havia programat des de casa seva. Abans, però, l’any 1959 s’inauguraven les obres de restauració de l’església de la Doma i es cantava, per primer cop, el Plany de Sant Esteve. L’Albert, sota el guiatge d’en Maurí, participava, també, en la recuperació d’aquest patrimoni.

Per la seva faceta de recuperador i continuador de l’obra i llegat de la Fundació Maurí; per la seva tasca continuada, constant i abnegada com a cronista de la història garriguenca i dels seus afers quotidians; per la seva dedicació a la recopilació de fotografies antigues i a la creació de l’arxiu fotogràfic i documental, la classificació i publicació dels seus llibres; pel fet que la seva tasca, sovint silenciosa, ha afavorit i contribuït a l’avenç cultural de la Garriga i a la promoció de la cultura catalana en el nostre poble, i després de l’homenatge popular en la III Nit de la Cutura del 2008 i del reconeixement espontani que va tenir lloc al Patronat el proppassat 11 de desembre de 2009 en motiu de la presentació del llibre “Retrats de garriguencs il•lustres” i dels aplaudiments de tots els assistents a l’acte, creiem que Albert Benzekry i Fortuny s’ha fet mereixedor de l’atorgament del títol de Persona Il•lustre de la Garriga per part de l’Ajuntament garriguenc. El seu historial és llarguíssim. Intentarem, però, fer una síntesi de la seva trajectòria en diversos camps.

Des de l’inici de la Fundació Maurí, l’any 1969, en va ser secretari i tresorer fins el setembre de 2009. Ha estat membre de la Junta de l’Escolania Parroquial durant 17 anys, de la Comissió del 25è aniversari de la restauració del Santuari de Puiggraciós i del 250è aniversari de la benedicció i inauguració de l’església parroquial. La seva activitat es podria dividir en tres àmbits: el cultural, l’educatiu i el polític.

En l’aspecte cultural cal destacar la quantitat de concerts, exposicions i conferències que ha organitzat i gestionat individualment o a través de la Fundació Maurí. Cal destacar, entre d’altres, les gestions amb la Coral Sant Jordi, Càrmina, Càntiga, Polifònica de Girona, la coral Sant Esteve de Vilaseca de Solcina, la visita (en tres ocasions) de l’escolania de Montserrat i, sobretot, de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Antoni Ros Marbà.

També l’organització d’exposicions de dibuixos d’Amador Garrell, d’Adrià Gual, de caricatures de gent de la Garriga, de Josep Maria Serra, de ceràmica popular d’Antònia Pelauzy i Núria Ester, d’art popular i obra gràfica de Montserrat Gudiol, Joan Guinovart, Ràfols Casamada, Todó, de fotografies de Josep Ruaix, de reproduccions de Picasso, dels concursos de pintura ràpida de Corpus...

Igualment, l’organització de conferències de caràcter cultural com la d’Adrià Gual de Sojo, la convocatòria dels Premis Rei Martí i Núria Albó per a infants en edat escolar, conferències de Manuel Amat i Joaquim Ventalló sobre l’obra de Carles Sindreu, teatre infantil com “L’arribada del rei Martí a la Garriga” o “El gat sense botes”, la xerrada d’Oriol Martorell “Pau Casals, l’home i el músic”, els viatges a Granollers per assistir a concerts de música pels alumnes de 8è d’EGB de totes les escoles de la Garriga, etc.

Possiblement, però, del que l’Albert se sent més orgullós, en el bon sentit del mot, és quan l’any 1978 la Comissió de Pares de les escoles Puiggraciós, Immaculada i Sant Lluís el delegà, junt amb Josep Vilarrasa, perquè gestionés davant la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència la concessió d’un Institut de Batxillerat i de Formació Professional. Després de moltes gestions i reunions amb la delegada Maria Jesús Cebrian i el senyor Escofet l’objectiu es va assolir amb el suport de l’alcalde Pere Surigué. Realment, va ser una fita molt important per a la Garriga.

També cal destacar la seva defensa de patrimoni garriguenc. L’any 1976 va encapçalar una instància presentada a l’Ajuntament, conjuntament amb altres entitats locals, perquè el consistori promogués un Pla Parcial de Remodelació de la mansana de la Torre Sant Josep, a la carretera de l’Ametlla. Amb els Amics de les Nacions Unides va convocar una reunió amb totes les entitats locals per tal de presentar el manifest que s’havia elaborat en relació al Patrimoni Urbanístic. L’11 de setembre de 1977, amb un centenar de persones, va presentar al•legacions contra l’aprovació del Pla Especial de la Ronda de Navarra (avui del Carril), i s’endegà una campanya amb el lema “Salvem la Ronda del Carril”. Va convidar a l’alcalde a assistir a una informació pública sobre la Ronda, però l’acte fou suspès per l’autoritat governativa.

L’any 1978 va demanar, amb el recolzament de l’Associació de Veïns, de CDC, PSUC, UGT, CCOO i l’Associació de Pares d’alumnes del Col•legi Nacional, que s’aturés l’enderrocament de la Torre dels Ocells (Can Crexell, avui residència d’avis) i que es fes el Catàleg de Protecció dels Edificis.

El 23 de novembre del mateix any, i recolzat per l’Agrupació Folklòrica, UDC, CDC, Esplai la Guineu, Coral Infantil Plou i Fa Sol, Coral Ariadna, Societat Pajaril, CCOO, PSUC, UGT, Cooperativa Sant Lluís Gonçaga, Patronat Parroquial i Associació de Pares de la Immaculada, sol•licita a l’Ajuntament que atès que està a punt de finir la suspensió d’obres de la Ronda del Carril, l’Ajuntament presenti un dels dos plans existents de la zona al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, únic camí viable per aturar aquest afer, del qual l’Ajuntament en seria l’únic responsable en cas d’enderrocament. Dos dies després, es reuní amb l’alcalde Surigué i amb el delegat d’obres, Ramon Villanova, per parlar d’aquest tema (fotografia a la “Història Gràfica de la Garriga”, 1900-1985, pg. 171).

Sobre les qüestions de caire polític cal fer esment de la implicació de l’Albert sempre des d’un punt de vista independent i de no militància en cap partit polític.

L’any 1973 va sol•licitar la inscripció de la Fundació Maurí al registre del cens electoral per “Entitats”, per tal de poder participar en les properes eleccions municipals (no democràtiques), petició que fou denegada per tres vegades. La Fundació Maurí era considerada com a catalanista i no convenia que cap membre d’ella entrés a l’Ajuntament. Així doncs, i a títol particular, es va presentar pel “Terç Familiar”, avalat per tres consellers (Josep Maria Canamasas, Pere Guri i Ramon Dameson) i un exconseller (Anton Andreu), però als pocs dies renuncià a la candidatura perquè s’havia de signar fidelitat als “Principios del Movimiento Nacional y demás Leyes Fundamentales del Reino.”

L’any 1974 va sol·licitar a l’Ajuntament la col•locació d’una placa a la façana de la casa de la vila amb la inscripció del document en el qual el rei Martí l’Humà concedia la carta de municipalitat a la Garriga.

Conjuntament amb els Amics de les Nacions Unides, Cine Club, Agrupació Folklòrica i la Fundació Maurí, demanen que durant l’11 de setembre de 1976 la bandera catalana onegi a la façana de l’Ajuntament.

L’octubre del mateix any es celebra una de les primeres conferències de caràcter polític, amb Alexandre Cirici Pellicer, titulada “Catalunya avui”.

El 26 del mateix mes, juntament amb Francesc Viñas Faura, demana permís al govern civil per celebrar la conferència “Catalunya i les llibertats democràtiques”. Presideixen l’acte en Joan Garriga i l’Albert Benzekry, promotors de la reunió, responsabilitzant-se del que pogués passar.

El 5 de novembre demana autorització per celebrar una conferència amb Miquel Sellarès sobre “La lluita unitària a Catalunya”.

El 5 de desembre es celebra el primer debat sobre “Problemes municipals”. Presideixen la taula Josep Mayoral, avui alcalde de Granollers, Joan Garriga i Lluís Cuspinera. L’Albert Benzekry, en el torn de paraules, demana públicament, i per primera vegada, la dimissió del consistori franquista. El 8 de desembre el govern civil va suspendre la xerrada que ja estava prevista d’en Pere Ardiaca sobre “El PSUC i l’autonomia de Catalunya, que s’havia de celebrar a la Fundació Maurí.

Durant l’any 1977 es va celebrar una conferència sobre “L’Esquerra Republicana de Catalunya”, a càrrec d’Anna Maria Sallés Bonastre, i el 26 de maig va sol•licitar, amb el recolzament de 140 garriguencs, l’adhesió de l’Ajuntament a l’Estatut de 1932.L’enumeració podria ser encara més llarga, però aquest extracte ha de ser suficient per agrair a l’Albert la seva feina desinteressada i abnegada a favor de la cultura a la Garriga. Tanmateix, acabem aquesta síntesi assenyalant que Albert Benzekry i Fortuny és el garriguenc que ha publicat més llibres sobre el nostre poble. Recordem que és autor de 5 volums de la “Història Gràfica de la Garriga”, amb fotografies de diversos temes que comprenen tot el segle XX, del 1900 a l’any 2000; també és autor dels 4 volums d’història documental “La Garriga dia a dia”, entre els anys 1955 i 1975. Sabem que ara mateix està treballant en dos nous volums d’aquesta sèrie o col•lecció. També és autor, junt amb Ernest Boix, del recull “La Garriga, targetes postals antigues”. És un col•laborador entusiasta de “La Garriga Secreta” i del llibre “Retrats de Garriguencs Il•lustres”. Va fer, l’any passat, una conferència sobre la revista “El Congost” i en té una altra a punt sobre “El Xàfec”, les dues revistes garriguenques de referència del primer terç del segle XX garriguenc.

L’entusiasme que demostra per les coses de la Garriga fa que mai no tingui un no per a ningú, tant si es demana una dada històrica, una fotografia o bé una consulta a la Fundació Maurí, que diríem que és quasi la seva segona residència.