PrimPoet-2010

Conec el director, que m’atura i em va dir: “tu que escrius al 9 i que tens tants lectors, per què no fas un article que parli de nosaltres? Si no el fas tu, no el farà ningú!”, i em va allargar un manifest groc com a programa, i jo el vaig desplegar i em va aparèixer una nena amb un paraigües invertit que en lloc de repel·lir acollia lletres i no aigua; i vaig girar el full, el manifest d’un groc llampant, i vaig veure la tirallonga d’actes programats entre abril i juny, i pensí d’entrada i per dedins que déu n’hi do, que mira quin dispendi ara que hi ha crisi i que tenint com tinc i estant el pati com està que no m’atabalin massa amb poesies i poetes; però llavors m’hi vaig anar fixant, en cadascun dels vint-i-pocs actes, vaig fixar-me i tot en el que deia, i ara n’hi havia un que anava de l’Espriu, i un altre d’en Màrius Torres, i després un de l’Estellés, i altre cop un de l’Espriu abans del d’en Pla, que diu que també ho era, de poeta; i després encara un altre sobre en Ferrater, amb gintònics i piano, i en Sindreu que treu el cap i somriu murri, i aleshores tots marxen cap al nord, tothom cap a Rússia, amb l’Akhmàtova, en Brodsky o la Tsvetàieva, i tornen a les cinc per fer un te i pastes amb el dandi Philip Larkin, i et regalen poemes de l’Albó, que aquest any en fa vuitanta i resulta que ho celebren, i també ho celebren en Pena i en Boluda, la Rodés i en Camps Mundó, l’Obiols-Bocanegra i en Romera, inclús en Perejaume, que amb un ganxo pescarà paisatges de fonoll i caderneres, i el vent de ponent durà el joglar Xavier Baró mentre a l’Àgora voleiaran Papers de Versàlia entre els acordions d’en Belda i en Tirant lo Folk; i vaig pensar que potser sí, que malgrat no ho fan al barri –és per això que em fot i ja em cau lluny–, potser sí paga la pena (i és ben gratis) anar-hi a veure què s’hi bull i cou; i vaig mirar aleshores el primaverapoetica.com, i de nou aquella nena amb el paraigües invertit que en lloc de repel·lir recull lletres i no aigua, amb el braç ben estirat i la mà oberta que sembla dir-te “vine”, i li vaig dir que sí, al director, que li faria l’article i parlaria d’ells, i que potser i tot ens veuríem algun dia que potser hi anés, malgrat la feina, la dona i la canalla, els sopars, el cine i el futbol, que són el desviure diari –en vers i prosa– del nostre vol i dol.

(Publicat a El9Nou, 16-4-2010)