La mort es desplaça lentament

Després de dinar m'han dit que s'havia mort en Joan Triadú. He quedat parat. Una estona abans, tot dinant, llegia al suplement de Cultura de l'Avui el que seria la seva darrera crítica literària publicada. Més que una crítica, comentari reflexiu sobre una novel·la ambientada en la guerra civil. Quan m'ho han dit, he pensat, de cop, en el primer paràgraf de l'article, que m'havia cridat l'atenció per la seva imatge lírica, incontestable i potent: "Per als que hem tingut temps de pensar-hi de ben lluny, la guerra es desplaça lentament, com un somni. Ho fa navegant en silenci per una mar vespral i neutra. La mateixa embarcació s'emporta per ordre els que la preparaven, els que la declararen, els que hi participaren i els que, finalment, en tenien un record, del més punyent al més vague."

Tenia 89 anys i feia només unes hores que havia salpat quan jo llegia aquest paràgraf que em situa entre en els que no en tenen cap record i no per això es quedaran en terra.