Tsunami de tankes nuclears

“Del joc i del foc (de Carles Riba) representa, ja ho hem dit, l’adaptació al català de noves formes mètriques. El volum compila dues seccions de poemes breus d’origen oriental amb les cançons “Per una sola veu” publicat per l’editorial Selecta el 1946.

La sèrie de “Tannkas de les quatre estacions” està constituïda per una sèrie de 40 composicions. Fou redactada en els anys de plena guerra civil i suposa un allunyament de la poesia pura que trobem al Segon llibre d’estances o Tres suites. En efecte: totes dues obres havien representat la consecució del domini formal de la llengua i uns exponents magnífics de poesia pura, entesa com a realitat independent i vàlida en ella mateixa. Les tankes, però, sorprenen pel que suposen de canvi d’orientació de la trajectòria lírica ribiana, car el mestre aconsegueix en el present volum, i contràriament a allò que havia estat habitual en ell, d’accentuar un lirisme molt més directe, que li permet acostar-se a la poesia de la circumstància sense arribar a conrear-la obertament. La desgràcia personal i col·lectiva que el poeta hagué de viure es fa sentir en uns versos on, tanmateix, Riba segueix fidel al seu principi de mantenir la independència del poema sota qualsevol circumstància. (...) És precisament aquesta actitud, formalista si voleu, una de les raons fonamentals que impulsaren l’autor a fer servir la nova forma mètrica, ja que la tanka, per la seva brevetat, imposa al poeta una tensió extrema, que l’aproxima a l’art del gravador en cisellar les paraules a colps contundents però precisos. Al remat, el poema esdevé, pràcticament, un artifici líric que cerca la màxima efectivitat a través de la concentració expressiva.”
.

Mariola Aparicio, “Poesia i brevetat. Notes sobre la tanka en la poesia catalana del segle XX”, dins Actes del I simposi Internacional de Narrativa Breu, PAM, 1998, pg. 201-202.

Tannkas de les quatre estacions
VIII

Que furioses

sento córrer les aigües

del nostre amor, oh!

quan vinc a tu pel frèvol

pontet d'una carícia!

XVII

Dóna ta força

i tos somnis per somnis

i força, crema-hi,

lluita-hi: no, no escolleixis

entre el vent i la flama.

XXV

Tota la vida

et veuré com sorgires

de tu mateixa,

nua i nova com l'alba

i vera com un somni.

XXVII

Una sorpresa

de vent omple els baladres

ardents, que frisen

un instant, com les sedes

d'una dansa enganyosa.

XL

Iguals em semblen

a dreçar-se en el córrer:

la poltra nua,

la noia amb sa rialla,

l'ona amb la seva vela.

"El meu exercici, doncs, fóra per a contenir una sensació, una representació, una reflexió, un fet d'amor o de recança, dins un traç sobri i just de paraula. L'epigrama és al capdavall això sol: una notació en el temps."

(Carles Riba. Notes a "Tannkas de les quatre estacions")