Amics meus

Del filòsof atenenc Epicur (341-270 a.C.) ens n’han arribat alguns escrits i obres en les quals, entre d’altres temes, desenvolupa el de l’amistat (vegeu, per exemple, “Ètica”, editat per l’editorial Proteus, de Cànoves, o “Sobre la felicitat. Carta a Meneceu”, d’Edicions 62). Si avui encara ens crida i sedueix el missatge filosòfic de l’epicureisme és perquè aquest fa de la recerca del plaer i de l’amistat el nucli dur de la seva formulació ètica. Segons Epicur, “l’amistat no coneix ni la rapidesa ni la lentitud, sinó que crea el seu propi temps”, allunyada de la ciutat –i de la política, segons diu, ai las...–, i en contacte amb la natura. Al contrari d’altres plaers, el de l’amistat se’ns apareix com una via per perfeccionar-nos com a humans i conrear la vida interior.

Tot plegat ve a tomb –disculpin la digressió– després d’haver llegit, en l’edició de dilluns d’aquest diari, que el Festival de Jazz de Granollers programava un concert d’homenatge a Joan Bretcha i que el certamen incorporava una exposició de litografies del pintor Ramon Bufí sobre temes jazzístics. Tanmateix, Ramon Bufí, nat a Palou, no és només un artista plàstic de dilatada trajectòria, amb nombroses exposicions tant individuals com col·lectives, o una persona implicada en l’associacionisme artístic de Granollers i comarca. Bufí, al llarg dels anys –sobrepassa els setanta–, ha vessat colors damunt la lletra impresa per deixar constància memorialística de records i de vivències: “Paisatges d’infantesa”, “Dissabtes pictòrics” i “Amics meus” són títols significatius. En aquest darrer, editat fa poc, Bufí esbossa porcions d’amistat viscuda al costat de Carles Sindreu, Jaume Torra, Joan Rovira, Amand Domènech, Amador Garrell i Donat Puig –l’únic dels sis que és viu–, personatges lligats tots al món de l’art i la cultura i amb qui l’autor ha compartit excursions artístiques, experiències vitals, expansions sentimentals. Bufí, el més jove de la colla –“sempre he tingut tendència a anar i fer amics amb persones més grans que jo, que en el fons han estat mestres a la meva vida”–, ret un homenatge generós als seus amics, als seus “homenots” particulars. Sí, és l’amistat que crea el seu propi temps. Com diu Epicur, de totes les coses que la saviesa se’n procura per tal que la vida, en la seva integritat, sigui feliç, la més important, de molt, és el benefici de l’amistat. Els amics d’en Ramon Bufí, en poden donar fe. I els d’en Bretcha, també.

(Publicat a El9Nou, 20-5-2011)