Ninet Nadal, identificat

Hi ha biografies que transcendeixen la personal per esdevenir emblemes de tota una generació. Hi ha una generació marcada, històricament i sentimental, per una guerra, a la qual pertanyia, posem per cas, un fill de can Mariano de Lliçà de Vall, en Jaume Nadal, motejat, afectuosament, com a Ninet. Amb 17 anys, i enrolat a les files de l’exèrcit republicà –divisió 127, brigada 124, batalló 466– Ninet Nadal va sobreviure 73 dies a Corbera d’Ebre, en un dels episodis més dramàtics i decisius de la guerra civil. Era l’any 1938. Diuen que en Ninet no en parlava gaire, de tot allò, i que quan ho feia s’estranyava i es dolia del silenci al voltant d’aquella lleva de joves –quasi criatures– molts dels quals hi van deixar la vida, just quan la vida –i no una bomba– els havia d’esclatar a les mans. Retornat a casa, en Ninet s’instal·là a cal Quim, de Lliçà d’Amunt, on hi féu de barber durant molts anys, mig perquè li venia de família, mig perquè les estisores, segons deia, li havien salvat la vida al front. Ara que fa un temps que deu retallar, suposo, les barbes de sant Pere i sant Pau, i que els silencis s’esvaeixen poc a poc per donar pas al memorialisme, la seva filla Roser –ceramista i artesana inquieta– n’evoca la memòria a partir d’allò que millor sap fer: qüestionar el present a través de l’art, perquè si l’art no ha de servir per interpel·lar-nos serà un vacu disseny més –fanal o marquesina– al nostre atrotinat espai públic, cada volta més banal i asèptic. Potser per això aquest “Angle identificat: Corbera d’Ebre” el trobem protegit al singular Espai Garum (de fet, un antic aparador de la caixa de tots), a peu de carretera, tocant a l’Aliança. L’exposició és, segons Màrius Gómez, la més vista de la comarca, ja que diàriament hi passen per davant centenars de vehicles i persones... L’obra consisteix en marcs rectangulars de pols de vidre cuit, d’aparença sòlida i lleugeresa efímera, talment la vida. De què està fet, el temps, sinó de pols de vidre transparent? Però a través d’aquestes figures rectangulars com espiells, des d’on se’ns projecta la història –una història–, és el mateix Ninet qui ens parla des de Corbera, l’any 95, quan hi retornà per darrer cop: “Sóc testimoni del que aquí va passar, és bo recordar-ho. La tragèdia d’aquesta guerra no cal oblidar-la perquè no torni a passar mai més encara que en altes esferes s’hagi volgut oblidar. Mai més!!”. Els fils de la història són tant invisibles com els de pescar que sostenen les figures.

(Publicat a El9Nou, 15-1-10)