Política zen

Aprofitant l’avinentesa de l’actualitat política del país, oferim als lectors dilectes d’aquest bloc un poema del mestre budista zen Ben Xio Li, escrit un vespre ventós i crepuscular de finals d’autumne, després de meditar a redós de la paret nord del monestir, contemplant el poble. Un temps, Ben Xio Li va conèixer l’emperador, i treballà a la cort. Desentelà miralls i el passat esplendorós d’aquell reialme pintat de blau verd en valls i planes d’horta  fresca i fruiterars acolorits. Apartat de tribulacions diàries, visqué la glòria i l’ocàs d’un temps feliç. Un dia, l’emperador fou mort. Traït i mort. Aleshores, Ben Xio Li es retirà a les muntanyes. Ningú el reclamà, perquè res devia. Res devia, perquè mai va demanar. Es dedicà a l’estudi i a l’escriptura. Ens n’han arribat uns pocs poemes. El que reproduïm (sense títol ni data concreta), sembla al·ludir al context de la traïció i mort de l’emperador Xim Li Riol, que sabem durant el període dit Heian, això és, entre el 794 i el 1185 de la nostra era.

Crèiem sols que eren llombrius nascudes

al sorral d’algun meandre del riu Tenes (¹)

o en la terra fèrtil d’algun hort vingut a menys.

Ara hem vist la muda en escurçons que

perboquen verí fètid de tan fons com coven l’odi.

Hi ha un senat protèsic que s’estén a si mateix

–i aplica arreu on veu i toca– ungüents

fets d’arnes i halitosi. S’ha badat la pústula

i ara vessa talment lava. Es perfà el silenci.

Tothom calla. Com un baix continu,

lentament i calmosa, s’arremolina i

flueix l’aigua entre rocs i canyissars.   

(¹) El nom exacte és Ishikari, riu de l’illa d’Hokkaido (literalment, “ruta de la mar del Nord”). El traductor s’ha permès la llicència per motius merament fonètics. Els rius japonesos, generalment, i per raons òbvies, són de curt recorregut i cabal estacional. L’Ishikari, tanmateix, té un curs moderadament important.