Exercici

El silenci com l’ombra d’un ressò perfet en la paraula.
Paraula endins, tot són ombres dins la tanca.
Restar en silenci. Callar havent paraulat.
Deixatar la parla en silenci ombriu.
Clos el so, ser en el ressò.
Repensar la parla.
El seu gest.
El mur:
el teu nom.
I pronunciar-lo
i perdurar-hi emès el so.
Concentrar la pensa en llum roent
de carn minero-verbal i tendrum gramàtic.
Paraules enfora, de nou clarors vessant la tanca.
Dins ressò ardent de dring ombriu, realliberar la parla.

Comentaris

novesflors ha dit…
El mateix paisatge metafòric, ombrívol, silenciós, fins arribar a fosca nit, que amb l'arribada de l'alba, a poc a poc, va recuperant la llum i, finalment, es mostra completament de dia. Una evolució que en aquest poema es palesa també formalment.

Entrades populars